Els avanços terapèutics en el tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), com els broncodilatadors d’acció perllongada, han permès una significativa millora en el control dels símptomes i en la qualitat de vida d’aquests pacients. Ara bé, “tenir tractaments molt eficaços que es prenen cada 12 hores o fins i tot una vegada al dia garanteix el compliment terapèutic, però el problema és que quan el pacient es troba millor i respira bé, sol abandonar la teràpia”, matisa la doctora Mercè Abizanda, coordinadora assistencial de Pamem, l’ens públic participat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que gestiona l’Atenció Primària de quatre àrees bàsiques de salut de Barcelona.
Millorar el seguiment del compliment i l’adherència terapèutica, amb la finalitat de reduir les visites a urgències per exacerbacions i hospitalitzacions evitables, és només un dels objectius del model de gestió integral del pacient amb MPOC que s’està implantant des de Pamem amb la implicació de Laboratoris Almirall com a promotor actiu del projecte. Però són nombrosos els factors que han impulsat el naixement d’aquesta iniciativa pionera a Catalunya, i que representa el primer projecte dins del partenariat públic-privat aprovat pel CatSalut. Un nou model de relació que, en paraules d’Abizanda, “brinda una aliança basada en l’intercanvi de coneixement, la transparència i la bona praxi”.
Segons indica, el projecte neix perquè es van plantejar “estar alineats amb el Pla de Salut i l’atenció a la cronicitat que marca el Departament de Salut”.
Malgrat haver estudiat diferents patologies cròniques, es van decidir per la MPOC per la falta de compliment, el seu gran impacte en la qualitat de vida del pacient, així com a la seva gran morbiditat associada, la seva alta prevalença —un 10 per cent de la població a Catalunya pateix MPOC en algun grau—, el seu infradiagnòstic i el seu tractament no sempre encertat.
A més, Abizanda afegeix que en moltes ocasions la malaltia està “mal etiquetada”, a causa que no s’utilitzen els codis diagnòstics adequats.
Canvi en la cultura organitzativa
Aquest projecte integral té una meta clara, que consisteix a obtenir “resultats finals de cost-utilitat”. Abizanda, també directora de Sistemes d’Informació de Pamem, puntualitza que fins ara els indicadors clàssics es queden en resultats intermedis, analitzant si els pacients estan adequadament controlats. No obstant això, no analitzen si les actuacions estan donant resultats en salut. “Volem anar més enllà i saber si s’està aportant qualitat de vida i salut al pacient a llarg termini”.
A més, no es tracta d’un projecte temporal, sinó que “es planteja com un canvi cultural de la nostra organització, serà un treball de millora contínua, que a poc a poc podria ser aplicable a altres patologies cròniques”.
El projecte abordarà molts ítems, però el punt de partida estarà basat en una anàlisi longitudinal, amb la col·laboració dels hospitals de referència, que permetrà establir la situació actual dels pacients.
“Implantarem una estratificació de severitat de la MPOC, però seguint les rutes assistencials definides pels grups de treball de Primària, Especialitzada i el CatSalut”, i farem un seguiment molt exhaustiu”, detalla l’experta de Pamem.
Les primeres preguntes a respondre són el nombre de pacients mal etiquetatges i sense diagnosticar. A més, incidiran sobre els pacients majors de 40 anys fumadors amb la realització d’espirometria —per a millorar el diagnòstic—, i estratificaran a la població per gravetat —ara només tenen classificació per CRGs i per patologia d’edat—. Per dur-ho a terme, utilitzaran les escales que vénen definides en les rutes assistencials del CatSalut.
Resultats en salut
Més enllà d’establir els costos directes i indirectes de la patologia, el grau d’emplenament que tenien aquests pacients, i de realitzar un correcte diagnòstic i estratificació dels casos, precisament un dels punts forts del projecte consisteix en l’aposta per la recerca de resultats en salut. “Introduirem els anys de vida guanyats amb qualitat de vida o amb discapacitat i la satisfacció del pacient des d’un punt de vista més exhaustiu que el que recullen les enquestes habituals”.
D’altra banda… Es tracta d’un model exportable a altres territoris i altres models organitzatius a Catalunya? La resposta és afirmativa. “Ens plantegem que així sigui”, respon Abizanda, confiant en la qualitat del projecte, i sobretot perquè fins ara hi ha alguns estudis realitzats, algun a Catalunya, “però s’han limitat a estudiar els costos sanitaris de la malaltia”.
La figura de l’administratiu
Altre dels aspectes innovadors que inclou aquest projecte integral de gestió de la MPOC és la figura del personal administratiu. Si l’esquema tradicional dels equips assistencials es basa en metge i infermera, des de Pamem afegeixen un tercer element “que està exercint un pes específic en les tasques de control de la satisfacció del pacient”, emfatitza Abizanda.
