«Hem de fer-li una biòpsia percutània i després, quan tinguem els resultats, decidirem quin és el procediment a seguir. Ho ha entès?» Moltes persones tenen problemes per comprendre aquest tipus d’informacions. No tenen un suficient nivell en alfabetització en salut (health literacy, en anglès), entesa aquesta com les habilitats socials i cognitives necessàries per entendre i fer servir la informació per promoure i mantenir la salut. Aquest va ser l’eix de la jornada Health literacy i autocura: nous desafiaments, organitzada per l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària (IGS) el passat 28 d’abril al campus Barcelona de la Universitat Internacional de Catalunya. Una jornada on es va recordar de forma molt emotiva al doctor Albert Jovell, que va morir l’any passat i que va ser director de l’IGS.
Rima Rudd, experta en alfabetització en salut de la Universitat de Harvard, ha explicat que les persones amb dificultats per entendre informacions proporcionades pels metges o les institucions (per exemple, mitjançant textos) «se senten perdudes, adopten un rol passiu i, per tant, la seva salut es ressenteix. Les conseqûències són greus». També ha assenyalat que, quan es va posar el focus d’atenció en aquest tema als anys noranta, «ens vàrem centrar en millorar les habilitats dels pacients. Però no era suficient. Cal ajudar als professionals a donar la informació adequadament».
Segons l’European Health Literacy Study, el 47% de la població dels països que han participat en aquest estudi (entre ells, Espanya) té nivells insuficients o problemàtics en alfabetització en salut. Com ha explicat Camille Bullot, membre del European Patient’s Forum, «això provoca errades en prendre la medicació, redueix l’adherència al tractament i augmenta la mortalitat. I suposa el 3-5% del cost de salut dels sistemes sanitaris». I ha volgut destacar que «els problemes en alfabetització en salut són de la població en general, no d’un grup vulnerable en particular».
El paper dels professionals
En comptes de dir-li al pacient: «Té alguna pregunta?», és recomanable dir-li: «Quines són les seves preguntes?», perquè, segons Rima Rudd, «moltes persones responen a la primera opció amb un ‘no’ per timidesa. La segona opció convida molt més a preguntar».
Aquesta experta ha assenyalat que «cal educar als professionals en habilitats comunicatives, en què aprenguin a donar la informació». Una opinió que també comparteix Antoni Mateu, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que ha comentat que «seria necessari establir formacions en habilitats comunicatives a les mateixes facultats de medicina».
El paper de les institucions
Perquè la responsabilitat no pot recaure únicament en els professionals. «Les institucions han de transformar-se», ha assenyalat Rima Rudd, «per convertir-se en institucions que animen als professionals a fer preguntes als pacients, que els animen a prendre’s el seu temps per respondre, que intenten identificar les barreres en la comunicació entre professionals i pacients…» I és necessari que els textos i les webs dirigits als pacients donin informació fàcilment comprensible per ells.
Finalment, Maria Dolors Navarro, directora de l’IGS, ha posat l’èmfasi en què és molt important donar la informació als pacients de forma adequada «perquè d’aquesta manera gestionaran millor la seva salut i se sentiran més implicats en la presa de decisions. Per això, l’IGS ofereix un programa de formació en autocura per a professionals, perquè aprenguin a formular objectius d’autocura. Si augmentem l’alfabetització en salut de la població, augmentem els resultats en salut».
