El protocol per al cribatge del càncer de cèvix a Catalunya, que inclou el test del virus del papil·loma humà (VPH) a dones a partir de 40 anys en situació de risc, presenta un 95 per cent de reproducibilitat entre els 12 centres que ho realitzen, sota la coordinació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Així es desprèn d’un estudi publicat a Journal of Clinical Microbiology, després de comparar els resultats de tots els estudis de qualitat que han realitzat de forma interna durant el període 2008-2011, tornant a analitzar 946 mostres.
Entre les pautes principals, que poden servir de guia per a altres comunitats autònomes que es plantegin realitzar el control de qualitat, figuren tres: determinar el nombre de mostres que han de comparar-se, definir quins són els límits acceptables de falta de concordança entre centres, i establir que la incertesa associada a la zona grisa —la intermèdia entre els extrems on una mostra és clarament positiva o negativa— és molt gran, per la qual cosa la reproductibilitat és menor i el control de qualitat ha de ser més exhaustiu.
Així ho explica Ignacio González Bravo, responsable del laboratori d’Infeccions i Càncer de l’ICO, matisant que han definit aquesta zona grisa i que inclou el llindar de positivitat per a la tècnica, que correspon a unes 5.000 còpies del virus en la mostra.
“L’error al voltant del tall positiu o negatiu en aquesta zona grisa és relativament elevat, i això és important, perquè si repeteixo l’assaig de la mostra, el 25 per cent de les vegades va a canviar de positiu a negatiu o viceversa”, aclareix l’investigador, matisant que és preferible derivar a la dona al ginecòleg en lloc de continuar repetint proves en laboratori, ja que no s’obtindran determinacions precises.
Ara bé, en termes globals, han comprovat que no es produeixen variacions en el temps sobre el resultat de la mateixa mostra en el mateix laboratori.
Quant a la correlació entre el nombre de mostres i la generació d’una alarma, Bravo indica que, si s’analitzen 20 mostres, dues discordantes són acceptables. I si s’analitzen 40, no poden excedir de tres discordances.
A Catalunya, el programa de cribatge de càncer de coll d’úter mitjançant detecció de DNA dels virus VPH va començar l’any 2006 de forma pionera a Espanya.
De moment, només es realitza en dones per sobre dels 40 anys que no han acudit al ginecòleg en 5 anys o que han referit lesió de tipus ASCUS en la revisió ginecològica, però no es descarta estudiar un garbellat poblacional en un futur, segons explica Bravo.
