La recerca en òrgans-en-un-xip integrant micro-fluídica amb sistema cel·lulars encara està donant els seus primers passos, però ofereix enormes perspectives cap al futur dels assajos de fàrmacs per a diferents patologies”. Amb aquestes paraules, Josep Samitier, director de l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) i catedràtic de la Universitat de Barcelona, resumeix l’abast actual i el potencial dels sistemes basats en bioingenieria i, en concret, en micro-fluídica. Amb la col·laboració d’Hernando A. del Portillo, professor Icrea del Cresib (centre de recerca d’ISGlobal), han desenvolupat per primera vegada a nivell mundial un model funcional de melsa en 3D que simula el seu comportament fisiològic, emulant el sistema de retenció, filtrat i separació de sang en aquest òrgan.
Ho han aconseguit recreant a microescala les propietats físiques i les forces hidrodinàmiques de la unitat funcional de la polpa vermella de la melsa.
Una de les aplicacions d’aquest microxip es troba en la malària, no només per poder fer diagnòstics in situ en zones endèmiques, sinó per realitzar cribatge de nous fàrmacs que puguin ajudar a combatre-la, segons comenta Samitier.
Aquest dispositiu facilitarà l’estudi de la funció de la melsa en aquesta patologia, ja que, com assenyala Del Portillo, “les limitacions ètiques i tecnològiques han impedit grans avanços en l’estudi de la melsa i el seu impacte en malària”.
Testar les hipòtesis
Ara, podran testar amb aquest xip les hipòtesis de treball anteriors sobre la melsa humana, ja que, com puntualitza Del Portillo, “en animals petits sempre queda el dubte de si es poden extrapolar els resultats a humans, i en animals grans, el cost dels assajos és molt gran”.
L’oportunitat de realitzar aquesta recerca a nivell de gran escala mitjançant micro-fluídica obre per tant moltes portes i, si bé en l’actualitat no es pot garantir la seva fiabilitat, els experts confien que en pocs anys aquests microxips reemplacin en algunes malalties als models animals.
De moment, el dispositiu ja s’ha provat amb glòbuls vermells humans sans i en infectats per malària, treball realitzat pels investigadors predoctorals Luis G. Rigat-Brugarolas (IBEC) i Aleix Elizalde-Torrent (Cresib/ISGlobal), coautors també d’aquest treball.
Samitier assenyala que, en els últims tres anys, diferents grups al món han començat a desenvolupar sistemes que integren cultius i sistemes cel·lulars en un xip, imitant el comportament del pulmó, el ronyó i l’intestí.
