L’Institut Català de la Salut va suspendre la setmana passada l’aplicació d’una instrucció del juliol del 2013 que limitava les guàrdies dels metges residents a 850 hores anuals. El motiu d’aquesta suspensió és la pressió exercida pels residents de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que van iniciar una vaga el dimarts 18 de febrer per protestar contra aquesta normativa. La vaga va quedar desconvocada el passat dijous a les 8 del matí. L’hospital no ha volgut fer declaracions per valorar la vaga i ha emès un comunicat en el que afirma que treballarà «per continuar desenvolupant els plans funcionals de guàrdies amb el màxim consens possible entre les direccions assistencials, els caps de serveis, els tutors i els residents».
Retallada o racionalització de les hores
Els residents protestaven perquè la norma, al seu parer, era una excusa per estalviar. Un punt de vista molt diferent al de l’ICS. Com afirma Pere Soley, gerent de l’ICS, «aquesta instrucció permetia complir amb les necessitats formatives dels residents perquè el fet de que facin un nombre excessiu d’hores de guàrdia pot distorsionar la seva formació». La instrucció també responia a una directiva europea de salut laboral que recomana que no es treballin més de 45 hores setmanals.
Segons Pere Soley, no s’ha fet una lectura correcta de la instrucció. «Hi ha un apartat en el que es parla d’un límit genèric de 850 hores de guàrdies anuals. Però també hi ha un altre apartat en el que es té en compte que, en algunes especialitats, es poden superar aquestes 850 hores si es considera que és necessari des d’un punt de vista assistencial. No es tractava, en cap cas, d’una mesura per retallar».
Pere Soley assenyala que, quan es va aprovar l’aplicació de la instrucció, tots els hospitals de l’ICS van començar a justificar excepcions per superar aquest límit. «Llavors, es va veure que era més lògic que cada hospital elaborés el seu propi pla de guàrdies». Tenint en compte els límits que fixava la instrucció. «Pero no es tractava d’obligar-los a retallar o augmentar les hores de guàrdies, sinó a definir un pla funcional de guàrdies».
Ara, sense l’obligació del límit de 850 hores, els hospitals de l’ICS han de presentar el seu pla de guàrdies a l’ICS, que s’encarregerà de revisar-los i aprovar-los.
El sindicat Metges de Catalunya va emetre un comunicat la setmana passada en el que assegurava que, gràcies a la seva oposició, el Pacte Nacional de la Salut ja no inclourà la reacreditació. Aquets pacte entre formacions polítiques i agents del sistema sanitari català té l’objectiu de garantir la sostenibilitat del sistema. La reacreditació estava inclosa en el borrador del pacte. Com informa Metges de Catalunya en el seu comunicat, el seu secretari general, Francesc Duch, ha argumentat que la negativa a la reacreditació es basa en el fet de que “després de quatre anys de retallades, en els quals el metge ha patit continuades pèrdues salarials i de condicions de treball, un increment desmesurat de la sobrecàrrega assistencial, contractes en precari i allargaments de jornada, no sembla el moment més idoni per plantejar reacreditacions periòdiques”. A més, segons Francesc Duch, el fet de reacreditar “faria que la societat cregués que els treballadors necessiten acreditar la seva competència de manera regular, quan els seus curriculums demostren tot el contrari, ja que actualitzen els seus coneixements constantment i ho fan molt més que qualsevol altre professió universitària”.
La setmana passada, com informava GACETA MÈDICA, Comissions Obreres i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa van abandonar la Comissió per al Pacte Nacional de la Salut de Catalunya. El juliol del 2013, la CUP va ser la primera formació en deixar la comissió.
