Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han aconseguit generar un model de mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, que reprodueix el càncer de còlon humà. Amb un doble treball publicat a PLoS One i EMBO Reports, l’equip de l’IRB revela també la funció d’un gen rellevant en el desenvolupament de la malaltia.
“La novetat és que hem generat el càncer en un organisme adult i a partir de cèl·lules mare, que és el mateix que passa en la major part de càncers humans. El model ens ha permès identificar interaccions subtils en el desenvolupament del càncer que són pràcticament impossibles de detectar amb les tècniques actuals amb ratolins”, explica el biòleg Andreu Casali, investigador associat de l’IRB Barcelona, líder del projecte amb mosques Drosophila.
Encara que les mosques no tenen còlon, tenen un intestí que funciona de la mateixa manera que l’intestí humà, que inclou el còlon i el recte. Els científics van generar mosques mutants per dos gens alterats en la gran majoria de tumors de còlon humans (APC i Ras). Gràcies a la facilitat per fer estudis genètics amb Drosophila, els investigadors van poder estudiar l’efecte de 250 gens alterats en aquests tipus de tumors i van comprovar que, dels 250 gens, el 30 per cent afectaven el creixement dels tumors, mentre que la resta no provocava canvis significatius. “La bondat del model és que ens permet explorar de forma ràpida totes les alteracions genètiques, determinar quines són importants i quines no ho són i veure la funció que tenen”, explica Òscar Martorell, primer autor de l’EMBO Reports. De tots els gens amb una funció rellevant, el grup es va focalitzar en el gen anomenat Mirror en Drosophila i lrx en humans. Els estudis fets amb mosques van conduir a determinar que aquest gen afavoreix el creixement dels tumors en les etapes inicials del càncer en humans. “El problema amb el càncer humà és que el coneixement de què passa en els estadis inicials es molt escàs. El nostre model pot ajudar a entendre’n millor l’evolució”. Casali aventura, a més, que el gen humà lrx podria convertir-se en una bona diana contra la qual dirigir un fàrmac “per prevenir, per exemple, que els adenomes benignes vagin més enllà.” Primer, però, caldria provar en ratolins que el gen és vàlid com a diana terapèutica.
